Crims

Mai sabrem per què ho fan. La resposta queda reclosa sovint més enllà de la seva consciència. Tan enllà, que ni ells hi poden donar explicació. Però que ningú es confongui: els actes comesos sota alienació mental o inconsciència no haurien de quedar exempts de la deguda pena.

Per què ho fan? Si pensem en la malaltia, de seguida em ve al cap que no pot ser que hi hagi tants malalts a orient i a occident. I si és així, què els ha desviat d'una condició mental saludable? Hem de buscar les causes a la societat, a l'educació familiar, al grup d'amistats? Potser la resposta sigui més simple i esfereïdora. Potser ho fan per afany de protagonisme, per esgarrapar unes línies als mitjans de comunicació, o per un heroïsme mal entès i així poder-ne fer gala.

Hores d'ara, la Marta ja no té veu ni vot. I no perquè sigui tímida o comformista de mena, sinó perquè l'han morta, al carrer, amb rapidesa, a ulls de tot un veinat. Els pressumptes autors del crim ja han passat a disposició judicial i ara caldrà saber si la justícia fa veritable honor al seu nom o el manté només com a vast eufemisme.

Delicte nocturn

No hi ha res més insegur que la nit urbana. Quan pots sentir l'eco de les teves pròpies passes i la cridòria esmorteïda i llunyana de la qual difícilment pots encertar-ne la procedència; aleshores, saps que estàs sol. I la foscor, la solitud i les històries tremebundes que s'expliquen sovint et deixen el cos arraulit dins l'abric.

Segueixes caminant. Deixes de banda un vell borratxo que canta tot fent esses, igual que al cinema. "¿Sabes dónde hay un bar abierto?", et pregunta. Però tu passes de llarg com si res i, a dues cantonades, descobreixes que un tram del teu carrer està acordonat. Hi ha focus, cotxes de policia i una càmera amb un trípode. Abans de pensar en fatalismes se t'acut que potser estiguin rodant una escena d'alguna sèrie televisiva. Qui sap.

Dissortadament, no és ficció. "Ha passat alguna cosa, allà als contenidors", explica l'home de la càmera. Una noia, al costat seu, ja ha començat a vestir la seva crònica amb tots els detalls que ha pogut esgarrapar dels Mossos d'Esquadra. Tu t'hi atanses per saber què ha passat. "És el meu barri", et dius, i tens tot el dret a saber-ho. Però un dels agents es limita a dir que estan efectuant "una comprovació de la zona per un fet delictiu". Res més. I tu et quedes amb un pam de nas. Limitat a observar o bé pregunta als veïns, que solen ser tafaners.

Una dona sembla que ha vist alguna cosa. Explica que han apunyalat una noia al costat dels contenidors. "Els agressors eren una parella del barri de La Font de la Guatlla. Ho han fet amb un matxet o un ganivet força llarg." A la veïna se la veu afectada. Amb la mà a la gola, afegeix que l'ambulància que s'ha endut el cos ha trigat una bona estona i que els efectius dels mossos s'han desplegat a base de bé.

Una altra veïna parlava per telèfon quan ha sentit els crits que, segons ella, eren d'allò més esgarrifosos, tant que ha hagut de penjar per sortir al balcó i descobrir corpresa què havia passat. "¡Corre Míriam, corre!" ha estat l'imperatiu que més ha retronat en la confluència dels carrers Sant Fructuós i Trajà, ara en silenci.

A les tres de la matinada, ja no hi ha focus que il·luminen la zona i la policia científica sembla que ha recollit prou mostres del trespol humit i fred. Alguns dels efectius ja han anat desfilant, però encara queden quatre vehicles i els seus ocupants es miren les anotacions que han pres, esteses sobre el capó. Més enllà, l'home de la càmera els vigila des de dins del cotxe i, asseguda en un banc, la periodista prossegueix la redacció de la notícia.